Des de fa alguns anys el corrent zerowaste està penetrant en la nostra societat amb més força de la que ho fa la mentalitat zeroemissions (ZEO). Tot i així, totes les mesures que es prenguin per a la reducció o la correcta gestió de residus són una ajuda en la lluita contra el canvi climàtic.
Les dones tenen una mitjana de 520 cicles al llarg de la vida fèrtil -uns 40 anys-. Durant cada menstruació utilitzen una mitjana de 18 tampons o compreses. I l’última dada: Amb les solucions íntimes convencionals cada dona genera 136 kg d’escombraries a l’any. Aquestes compreses, salva slips i tampons suposen el 0,5% del total de les escombraries que arriben als abocadors.
Només a Espanya hi ha més de 13 milions de dones en edat de menstruació. Això són 234 milions residus de tampons i compreses cada mes, 2.930 milions a l’any.
Les compreses, tampons i salva slips es converteixen en residus que contribueixen al canvi climàtic
El que la majoria de gent desconeix és que tots aquests residus abandonats, a més de posar en risc la supervivència de la biodiversitat i la destrucció dels ecosistemes marins, generen Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEI) en degradar-se. I són els gasos GEI com el metà o el diòxid de carboni, els que provoquen l’escalfament global del planeta Terra.
Les compreses i tampons amb els seus embolcalls, aplicadors i tires adherents triguen més de 300 anys a degradar-se. Per no parlar de la petjada de carboni que suposa produir totes aquestes compreses de nou. Amb l’ús d’alternatives sostenibles per a la higiene íntima -solucions que impliquin la reutilització i l’economia circular-, aconseguirem reduir enormement la petjada de carboni d’aquest sector. La petjada de carboni serà molt de menor que la que es generaria en fabricar aquests productes d’un sol ús.
La societat comença a canviar a hàbits més sostenibles en la seva higiene íntima
Davant la creixent consciència ambiental de la societat gràcies al moviment Fridays For Future i molt abans, gràcies als creixents informes d’organismes de l’ONU, la higiene íntima comença a fer front al canvi climàtic.
La solució més popular i demandada és ara la copa menstrual. Una copa feta de silicona que actua com a recipient en la recollida de la menstruació. Un invent que, tot i que en diversos països europeus a Amèrica es comercialitza des de 1930 -any de la seva creació als EUA-, a Espanya va arribar fa uns pocs anys.
Eva Polío, Co-Directora de Cocoro, va ser una de les primeres a introduir aquesta solució d’higiene íntima a Espanya. “Quan vam començar amb la copa menstrual el 2010 la gent no coneixia aquesta alternativa i ara gairebé tothom sap el que és una copa menstrual” assegura Polío. Ara comercialitza i distribueix “les calsetes Cocoro” unes calces reutilitzables “que absorbeixen menstruació, flux vaginal i lleus pèrdues d’orina gràcies a la combinació de tres tipus de teixits”.
A Espanya el reclam principal de compra no és la sostenibilitat
“Tot i així a Espanya el reclam de compra per a les solucions alternatives d’higiene íntima no és la sostenibilitat”. Amb la cooperativa que hi ha darrere de Cocoro, FemmeFleur SSCCL, han realitzat diverses enquestes per a saber quin discurs activava la compra d’aquests nous productes íntims descobrint que el principal no és la sostenibilitat. Segons Eva Polío “altres discursos com el del feminisme o la comoditat tiren més a l’hora de fer aquesta compra”.
Quin és l’estalvi econòmic?
Malgrat ser un estalvi d’impacte ambiental, aquestes solucions alternatives com les compreses o tampons de tela, les copes menstruals o les calces per a la regla fan front al canvi climàtic i permeten l’estalvi econòmic. Per exemple, amb les calces Cocoro, que tenen una despesa mitjana de 29,90 € i duren 60 rentades, gastarem uns 2 € al mes enfront dels 3 €-5 € de mitjana que valen les compreses o tampons que utilitzem durant un mes -depèn la marca que decidim comprar-.
Fa uns mesos Tena Lady va treure unes calces per la regla, però d’un sòl ús
“El sector de la higiene íntima encara no està preparat per a donar el canvi”. “Fins i tot fa uns mesos la marca Tena Lady va treure unes calces com les nostres, però d’un sol ús” explica Eva Polío a Plataforma ZEO.”Les empreses, almenys a Espanya, encara no tenen la voluntat de realitzar canvis a favor al medi ambient i si a això li sumes el fet que costa canviar d’hàbits, sobretot d’hàbits íntims, veiem perquè el grau de penetració d’aquestes alternatives íntimes és tan baix”.
Encara li queda molt a recórrer a la higiene íntima per a convertir-se en un sector ZEO i actiu en la lluita contra el canvi climàtic. “Fa tres anys a Alemanya el grau de penetració de les solucions íntimes sostenibles era del 3%; estic segura que en l’actualitat, a Espanya, no arribem a aquest percentatge”. De totes maneres podem ser optimistes: “Estem veient que cada vegada hi ha més competència en el sector de la higiene íntima sostenible i això implica també, que cada vegada hi ha més demanda i interès per aquest camp” sentencia Eva Polío.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
