En els últims anys, el canvi climàtic s’ha convertit en una qüestió de rellevància mundial. La comunitat climàtica ja ha posat una data límit per aturar l’emergència climàtica i ha demanat a tots els països que activin la transició cap a una societat neutra en emissions de carboni.
D’una banda, el Pla Fit for 55 de la UE, planteja dos objectius molt clars: reduir les emissions GEH un 55% per al 2030, respecte a les del 1990, i ser el primer continent ZEO el 2050.
Mentre que per l’altra, la comunitat internacional ha començat a destinar més temps i recursos per aconseguir una societat ZEO, com per exemple, el Green New Deal Europeu o el Fons de Resiliència i Sostenibilitat del Fons Monetari Internacional (FMI).
Per part seva, els governs estan activant finalment els seus Plans Nacionals d’Energia i Clima (PNIEC) i establint nous objectius de descarbonització.
De fet, fins i tot els governs locals estan posant el seu granet de sorra en la lluita contra el canvi climàtic, desenvolupant plans per impulsar la mobilitat sostenible, el consum ecològic o l’aposta per un subministrament energètic net.
Per aquest motiu, era qüestió de temps que la comunitat científica i el camp de la recerca comencessin a proposar noves idees, invents i projectes per reduir la petjada de carboni de la nostra societat i mitigar el canvi climàtic.
El MIT desenvolupa unes bombolles de silici ultrafines per revertir el canvi climàtic
De lo contrario, estas burbujas acabarían siendo atraídas a la superficie terrestre.
Seguint aquesta línia d’actuació, un grup d’investigadors del Massachusetts Institute of Technology (MIT) ha desplegat una nova idea per invertir el canvi climàtic de manera dràstica o, almenys, minimitzar-lo. Asseguren que aquesta podria ser la “nostra última i única opció” per contrarestar els efectes del canvi climàtic.
Ara bé, com planegen aconseguir aquest gran desafiament pel qual fa més d’ una dècada que lluitem?
• A través de la creació i el desplegament d’unes “bombolles espacials” fetes a base de silici ultrafi.
• Aquestes bombolles s’inflarien i es desplegarien a l’espai exterior i, posteriorment, s’ajuntarien creant una malla circular amb les dimensions del Brasil.
• Concretament, se situarien en el punt L1 de Lagrange, el punt en el qual la gravetat entre la Terra i el Sol es cancel·len l’una a l’altra i les bombolles podrien surar sense problema sobre el planeta.
En cas contrari, aquestes bombolles acabarien sent atretes a la superfície terrestre.
- La funció de les bombolles espacials és clara: reduir l’entrada de radiació solar i així hi hauria menys rebot d’aquesta a la Terra, limitar l’increment de les temperatures atmosfèriques i reduir l’escalfament global de la Terra.
Amb aquesta proposta, el Senseable City Lab del MIT planteja una solució desplegada fora del Planeta, a l’espai. Segons els càlculs dels investigadors del projecte: “si es desvia l’1,8% de la radiació solar abans que arribi al Planeta, es podria revertir totalment l’escalfament global actual”.
En definitiva, aquestes “bombolles espacials” permetrien reduir la temperatura de l’atmosfera, i amb això, el canvi climàtic. Al mateix temps, oferirien a la humanitat una protecció extra enfront del sol.
No obstant això, ara com ara el projecte del MIT només és una idea sobre el paper, ja que per dur-lo a terme es necessitaria un pla a gran escala per portar aquestes bombolles a l’espai, així com una nau espacial i milions de dòlars més en recerques i proves.
Altres invents enginyosos per a mitigar el canvi climàtic
Les bombolles espacials no són l’únic invent que la comunitat científica ha proposat per aturar el canvi climàtic. De fet, des de fa anys, diferents investigadors per tot el món han presentat les seves idees per reduir el nivell d’emissions de l’atmosfera, donar-li un nou ús al carboni i, amb això, reduir escalfament global de la Terra.
Un exemple d’això és el projecte de Carb Fix, que captura CO₂ de l’atmosfera i el converteix en pedres. Aquesta start up islandesa està extraient CO₂ i donant-li una nova utilitat.
El procés és senzill: capturen el CO₂, el dissolen en aigua i l’injecten en el sòl, on es converteix en pedra en un període de dos anys.
A aquesta mena de tecnologies de captura, emmagatzematge i ús carboni se les denomina tecnologies CCUS. I és que molts no saben que el CO₂ està present en les begudes carbonatades, els extintors, les bosses d’amanida envasades, i tota classe de productes d’ús domèstic.
De fet, fins i tot es pot utilitzar com a refrigerant en les centrals nuclears. Segons l’Agència Internacional d’Energia (AIE), cada any es capturen i es fan servir al voltant de 230 milions de tones d’aquest gas en el món. No obstant això, aquest volum encara resulta insuficient per reduir l’excés de CO₂ de l’atmosfera provocat per l’home.
Per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050, hem de retirar 8 gigatones de CO₂ de l’atmosfera
Encara estem lluny d’aconseguir retirar les 8 gigatones de CO₂ que, segons l’AIE, seria necessari retirar el 2050 per poder complir amb els nostres objectius de descarbonització i aconseguir una societat ZEO.
Existeix tota una indústria dedicada a la captura i emmagatzematge de CO₂. Fan servir aquest Gas d’Efecte Hivernacle com una matèria primera i, paral·lelament, contribueixen a la lluita contra el canvi climàtic descarbonitzant sectors com el del ciment, l’acer o la petroquímica.
Segons sembla, la comunitat científica està invertint part del seu temps i energia a pensar en noves idees per frenar el canvi climàtic i reduir el CO₂ de l’atmosfera. No obstant això, què fem nosaltres? Com podem reduir la nostra petjada de carboni?
Subscriu-te a la Newsletter de la Plataforma ZEO per rebre consells i idees per tal de reduir la teva petjada de carboni.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
