El Govern impulsa la rehabilitació energètica a través d’ajudes i deduccions fiscals

Ara que som a la primavera i va arribant la calor, moltes persones es pregunten com pagaran l’elevada factura que suposarà mantenir l’aire condicionat engegat durant l’estiu per sobreviure a la calor.

I és que, a Espanya, el 56,63% del parc d’habitatges és anterior al 1980, quan encara no havia estat publicada la primera Llei espanyola que regulava unes condicions tèrmiques mínimes per a la construcció d’un edifici. I dins d’aquest 56,63% d’habitatges, el 16,21%, uns 2,2 milions de cases, es troben en mal estat de conservació.

És a dir, més de la meitat de les cases, blocs de pisos i edificis del nostre país disposen d’un aïllament molt deficient.

Això són 5,5 milions d’edificis i 9,7 milions d’habitatges que estan mal preparades per suportar el fred i la calor.

En aquest sentit, hem de tenir en compte que el 67% del consum total de l’energia d’un edifici és atribuïble a la despesa per calefacció i aire condicionat. A més, segons les dades de l’Institut per la Diversificació i l’Estalvi Energètic (IDAE), les llars espanyoles gasten al voltant del 20% de l’energia total que es consumeix a Espanya anualment.

D’altra banda, en comprovar la qualificació energètica a escala general, observem que el 81% dels edificis espanyols estan en un nivell dolent o molt dolent en termes d’emissions de Gasos d’Efecte d’Hivernacle (GEH).

Si tenim en compte totes aquestes xifres, veurem que per aturar l’emergència climàtica és fonamental activar immediatament la rehabilitació del parc d’habitatges de l’estat espanyol.

Són necessàries obres de millora en la qualitat energètica dels habitatges

Segons un estudi conjunt del Consell General d’Economistes d’Espanya (CGE) i el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) és el moment òptim perquè molts espanyols escometin obres de millora en la qualitat energètica del seu habitatge.

Segons el director general d’Habitatge del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), mai hi ha hagut tant capital ni tantes ajudes públiques destinats a millorar la precarietat de l’habitatge. I és que existeix un Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d’Espanya que compta amb més de 6.820 milions d’euros per aquesta comesa.

Aquestes ajudes, que caduquen el 2023, es reparteixen en forma de subvencions i deduccions de l’IRPF per a aquelles persones que decideixin fer obres o reformes per tal de millorar l’eficiència energètica o l’aïllament dels seus habitatges. Als espanyols ens queda poc més de mig any per poder gaudir d’aquestes ajudes estatals.

En aquest sentit, un grup d’arquitectes i economistes del Govern han elaborat una Guia que recull els requisits que han de complir les obres d’adequació dels habitatges per poder beneficiar-se d’aquests fons. Entre les recomanacions, la primera és planificar adequadament l’obra. Per tal d’aconseguir-ho, prèviament han d’obtenir un certificat energètic de l’habitatge expedit per una entitat o un professional.

Perquè per poder activar millores en l’eficiència energètica de l’habitatge, primer hem de conèixer el punt de partida i la qualificació energètica de la nostra llar.

Per poder optar a les ajudes s’han de dur a terme obres correctament certificades, evitant d’aquesta manera els pagaments amb diners en efectiu, pressupostos sense IVA o factures que no identifiquin al prestador del servei.

Per rebre una ajuda del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el pagament ha de quedar registrat via transferència o targeta de crèdit

Els pagaments de les obres han de quedar registrats a través de la targeta de crèdit o de dèbit, o una transferència bancària. A més, els sol·licitants han de tenir en compte que s’atorgarà un incentiu fiscal per una única obra, per la qual cosa, si es vol aplicar més d’una ajuda, s’hauran d’activar obres diferents.

També serà possible reclamar incentius tant per reduir la demanda de calefacció o de refrigeració, com per reduir el consum d’energia primària no renovable. Això pot aplicar-se a l’habitatge en el qual viu l’usuari, però també a aquells habitatges llogats o de vacances, i fins i tot a comunitats de veïns, per tal de millorar el consum energètic dels serveis comuns.

Quins seran exactament els incentius?

Para combatir el cambio climático, es fundamental activar la rehabilitación energética de las viviendas. Sin embargo, ¿qué ocurre con el parque de viviendas construidos después del 1980 y qué hay de las obras de nueva construcción?

Una de les principals ajudes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència és la reducció del 21% al 10% de l’IVA en les obres de rehabilitació d’edificis. Tal com es recull a La Vanguardia, “per poder aplicar aquesta reducció, és necessari que l’objecte principal de les obres sigui la mateixa edificació i que el cost excedeixi el 25% del preu d’adquisició o els contractes siguin entre promotor i contractista directament, sense intermediaris.”

Per poder obtenir aquests beneficis fiscals, s’ha de reduir el mínim d’un 7% la demanda de calefacció i refrigeració. Si s’aconsegueix aquest objectiu, la deducció fiscal serà d’un màxim del 20% del cost abonat per cada beneficiari, fins a un màxim de 5.000 euros.

Per exemple, si el propietari d’un habitatge destina 5.000 euros per millorar les seves finestres, rebrà 2.000 euros de subvenció directa i després 600 de reducció de l’IRPF. Per tant, aquest veí aconseguirà estalviar fins al 52% del cost de les obres, i el cost real es quedarà en 2.400 euros, estalviant-se fins a 2.600 euros.

Per combatre el canvi climàtic, és fonamental activar la rehabilitació energètica dels habitatges. No obstant això, què ocorre amb el parc d’habitatges construïts després del 1980 i què hi ha de les obres de nova construcció?

El futur de l’edificació, els habitatges bioclimàtics

El 1980 es va publicar la primera Llei Espanyola que regulava unes condicions tèrmiques mínimes en la construcció d’un edifici. A partir d’aquest moment, els arquitectes i constructors van començar a tenir en compte l’eficiència energètica dels habitatges i, amb això, van començar a reduir la petjada de carboni associada al consum energètic.

Segons l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi Energètic (IDAE), el 43,37% d’habitatges a Espanya estan construïts tenint en compte aspectes com la qualificació energètica i l’aïllament.

El sector de la construcció és responsable del 39% de les emissions de CO₂ que s’alliberen l’atmosfera. En aquest sentit, l’arquitectura bioclimàtica i la bioconstrucció són una alternativa ZEO que també permet reduir de manera significativa aquest percentatge derivat del procés de construcció.

A partir de l’arquitectura bioclimàtica es dissenyen edificis de manera que s’aprofiten al màxim les condicions climàtiques i els recursos que ofereix el lloc on s’edifica. Prioritza el que s’anomena arquitectura passiva (“sense màquines” i de menor cost), enfront de l’arquitectura activa.

Hem de recordar que aquest tipus d’arquitectura no és un concepte nou, ni de bon tros.

A Espanya l’arquitectura bioclimàtica va arribar el 2003 quan un grup de professionals de diferents sectors (arquitectes, enginyers, constructors, industrials, empreses de comunicació, etc.) van crear l’Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica (ADCB) per intentar popularitzar aquest concepte arquitectònic entre els professionals espanyols.

Durant anys, l’ADCB va difondre i va impulsar la construcció i l’edificació bioclimàtica. Entre altres accions, durant set anys l’ADCB Casa Bioclimàtica va organitzar els Premis a la Promoció Immobiliària més Sostenible, amb el patrocini d’Endesa i en el marc de la Fira Barcelona Meeting Point.