Des de fa uns mesos als EUA no es parla d’una altra cosa que del Green New Deal. Aquest nou concepte ha generat un intens debat amb dues opinions clarament contràries: “El Green New Deal és massa car i impossible d’assumir” i “El Green New Deal és l’única solució al problema del canvi climàtic”.
Les mobilitzacions i accions de moviments a favor del clima com Fridays For Future o Rebellion Extinction, han fet que la crisi climàtica comenci a ser un tema obligatori en l’agenda política. En el cas del debat sobre el Green New Deal, la polèmica porta així des de febrer, quan la congressista demòcrata Alexandria Ocasio – Cortez va presentar aquesta proposta econòmica per combatre el canvi climàtic, que encara que sembla recent i innovadora, no ho és.
Al llarg de la història, milers d’ecologistes, organitzacions com Green Peace, les Nacions Unides o la New Economics Foundation britànica, han donat suport a aquesta reforma basada en un conjunt de propostes econòmiques i polítiques profundes per fer front a la situació d’emergència climàtica.
¿De dónde viene el concepto Green New Deal?
El Green New Deal fa al·lusió al “New Deal” estatunidenc que Roosevelt va posar en marxa per a acabar amb la Gran Depressió. El New Deal va suposar una transformació amb mesures dràstiques, urgents i estructurals, com la derogació de la Llei Seca, els programes d’assistència social i d’ajuda al treball i les reformes als bancs. Una transformació en profunditat del govern estatunidenc, similar a la que vol dur a terme el Green New Deal de l’Alexandria Ocasio.
El 2007, el comentarista i periodista Thomas Friedman, va ser el primer a utilitzar el concepte Green New Deal en els mitjans de comunicació. En un dels seus articles del New York Times va escriure: “Només farem més ecològic el món quan canviem la naturalesa de la mateixa xarxa elèctrica, allunyant-la del carbó o el petroli […] Com el New Deal, si emprenem la versió verda, tenim el potencial de crear una indústria d’energia neta per a impulsar la nostra economia”.
Els candidats del Partit Verd EUA fa anys que inclouen el Green New Deal en els seus programes
En els últims anys, alguns candidats del Partit Verd com Jill Stein o Howie Hawkings van incloure el Green New Deal en els seus programes electorals. I és que anys abans, el 2006, la xarxa de partits ecologistes internacional, Global Greens, ja havia presentat al govern la seva primera proposta de política d’aquest programa, el “Green New Deal Task Force“. El document recollia un Pla per tal d’aconseguir energia 100% renovable per a 2030 gràcies a l’activació de taxes per al carboni, un sistema de garanties laborals, universitat gratis, sistema de salut públic i programes públics d’ajuda i finançament.
Ara és una candidata demòcrata, no una del partit verd, la que es fa ressò d’aquesta proposta i la torna viral. I alguna cosa fa que ens preguntem, Si fa tants anys que existeix aquesta proposta política perquè encara no s’havia considerat?
Tal com la mateixa congressista, Alexandria Cortez, recalca en els seus vídeos de campanya, això passa perquè és ara quan “no tenim elecció”. La situació de crisi climàtica actual requereix mesures dràstiques i ambicioses per a combatre l’emergència climàtica i aconseguir una societat ZEO -zero emissions-, sense deixar de costat les desigualtats socials.
Quines són les propostes del Green New Deal estatunidenc?
L’objectiu principal del Green New Deal és donar una sèrie d’accions i propostes per a combatre el canvi climàtic i les desigualtats socials. És per això que la reducció de les emissions GEI, la renovació d’infraestructures contaminants, l’eficiència energètica i la generació d’ocupacions verdes són les prioritats d’aquest programa. El Green New Deal veu el canvi climàtic com una oportunitat per a transformar l’economia estatunidenca a favor del medi ambient i aconseguir així reduir la bretxa social actual.
El partit demòcrata proposa destinar grans inversions dirigides al sector de les renovables i a la reducció de les energies fòssils. També a l’economia circular en les empreses, reduint així els recursos que es destinen a la gestió i tractament de residus, i a l’eficiència energètica, clau en la lluita contra la pobresa i el balafiament energètic.
El Green New Deal destinaria ajudes per a la reforestació i la neteja d’ecosistemes
El Green New Deal dels EUA també valora destinar capital públic en infraestructures que ajudaran a combatre les futures conseqüències del canvi climàtic. Es requeriran barreres i construccions per a mantenir el país a flotació durant les pujades del nivell del mar provocades per l’escalfament global. També ajudes per a la reforestació i el manteniment i la neteja dels ecosistemes actualment destruïts per l’excés de pesca, la plastificació dels oceans o els abocaments contaminants.
A quins problemes s’enfronta el Green New Deal?
Als EUA, un país històricament liberal, on el sector públic sempre ha tingut molt poc poder d’intervenció, aquest programa resultaria una reforma significativa per a l’economia i la societat del país.
El New Green Deal ha generat debat i discussió posat que necessita una mobilització de recursos similar a la de la Segona Guerra Mundial. També simboilitza donar al sector públic un poder sense precedents en la història dels EUA. El finançament és el gran problema perquè aquest projecte econòmic-polític arribi a activar-se a la pràctica.
‘Com afrontar el finançament’ és el problema més gran del Green New Deal
I és que per tal de poder finançar el Green New Deal, seria necessari recórrer al dèficit públic sense garanties que el creixement econòmic derivat d’aquest, sigui suficient per absorbir aquest augment de deute públic. Històricament les grans inversions que han transformat les estructures dels països donen resultats a llarg termini. És per això que la congressista Alexandria Ocasio aposta per un finançament del Green New Deal estatunidenc similar a la de les guerres mundials.
Tot i així, el més important és redirigir totes les ocupacions vinculades als combustibles fòssils i la indústria del carboni a l’ocupació i la formació d’ocupacions verdes. El fet d’haver de començar a construir noves infraestructures i millorar l’eficiència energètica dels recursos també revertirà al seu torn, en l’àmbit de la creació d’ocupació.
Llicenciat en Enginyeria Industrial, especialitat en Organització, per la UPC. President de l’Associació per al Desenvolupament de la Casa Bioclimàtica des de la seva creació el 2003. President de Comitè de Representació de la plataforma ZEO (Zero Emissions Objective), per frenar el Canvi Climàtic.
Loading...
