L’any, coincidint amb l’aprovació de l’Acord de París, les Nacions Unides també van aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Es van concretar 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible per millorar la vida de les persones, impulsar la transició ecològica justa i reduir les conseqüències derivades de l’escalfament global de la Terra.
Es van definir 17 objectius per a “transformar el món”. Són objectius que inclouen des de l’eliminació de la pobresa o la fam, fins a la lluita per la igualtat de gènere, fer front al canvi climàtic, la promoció de l’educació, la igualtat de la dona, la defensa del medi ambient o el disseny de les nostres ciutats.
Sota aquest escenari, alguns col·lectius i grups socials no han dubtat a mostrar el seu suport a aquesta iniciativa de l’ONU, però també a assenyalar que encara queda un llarg camí per recórrer en l’àmbit de la inclusió i la igualtat.
Un exemple d’això és el moviment associatiu de persones amb discapacitat que, en els últims anys, ha alertat sobre la necessitat d’un “model de desenvolupament sostenible més inclusiu“. El delegat del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) per als drets humans, Jesús Martín, va lamentar que actualment “no es té en compte la realitat d’aquest grup social a l’hora de formular polítiques públiques”, i això inclou també les del caràcter ambiental.
Segons Martín, qualsevol decisió política ha d’estar alineada amb els instruments per als drets humans que estaven vigents amb anterioritat, com, per exemple, la Convenció de l’ONU sobre Discapacitat.
En aquest sentit, el col·lectiu assegura que els ODS assumits en l’Agenda 2030 marquen un full de ruta en termes d’inclusió, per poder afrontar aquests desafiaments, i són una oportunitat per aconseguir que es compleixin els tractats de Drets Humans.
La majoria dels ODS permeten millorar la qualitat de vida o el benestar dels col·lectius en risc d’exclusió social. Perquè precisament la missió d’aquesta Agenda 2030, també és reduir les desigualtats i treballar per una societat justa capaç de garantir els drets humans bàsics.
És per això que, en les pròximes dècades, hem de dur a terme una transició ecològica justa, però sobretot inclusiva.
L’educació ambiental és clau per introduir el col·lectiu en la lluita climàtica
El primer pas per aconseguir una transició ecològica inclusiva és eliminar les barreres de l’accessibilitat que no deixen a les persones amb discapacitat ser agents actius en la lluita contra el canvi climàtic. El CERMI ha reclamat una major participació del col·lectiu en el moviment ecologista per tal de “sumar més veus a l’agenda verda i tenyir-la d’inclusió”. Ara bé, com podem aconseguir-ho?
1. Educació ambiental
A través de l’educació ambiental de les persones amb discapacitat.
La xarxa Plena Inclusió assegura que és fonamental conscienciar les persones amb discapacitat intel·lectual o de mobilitat, del seu paper en el canvi climàtic i la seva responsabilitat ciutadana de combatre la crisi climàtica.
I això no només vol dir mostrar-los els canvis sostenibles que han de dur a terme per reduir la seva petjada ecològica (reciclatge, reduir consum de carn, energia neta), sinó implicar-los en activitats relacionades amb l’acció climàtica. És necessari que el col·lectiu augmenti la seva participació en manifestacions, trobades sobre sostenibilitat i inclusió, i conferències internacionals. Perquè en la construcció d’aquesta nova societat ZEO, la seva veu també importa i mereix ser escoltada.
D’aquesta manera, aquestes persones no quedaran excloses del nou “corrent verd” que s’està estenent per tota la nostra societat, empreses, economia, escoles, àmbit universitari, cultura, art, etc.
2. Ocupació sostenible
Elena Antelo, la directora gerent de la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE), va explicar a EFE Verde que “la generació d’ocupació verda inclusiva empodera el col·lectiu i mitiga la seva elevada taxa de desocupació i pobresa”.
I no només això: “moltes de les iniciatives estan localitzades en zones rurals, fet que al mateix temps, permetria arrelar la població en aquests territoris i combatre l’alarmant fenomen de la despoblació”.
L’ocupació verda podria ajudar a reduir la taxa de desocupació de les persones amb discapacitat
Al llarg de les últimes dècades, s’han recollit múltiples evidències que demostren la idoneïtat de les persones amb discapacitat per dur a terme aquest tipus de model d’ocupació. Tot i així, la contractació en nous projectes verds o sostenibles de persones d’aquest col·lectiu encara continua sent molt residual.
I és que, per aconseguir la inclusió en aquest tipus de contractació, abans s’ha d’analitzar la potencialitat de treball i les necessitats de suport que requerirà la plantilla. Gràcies a aquesta anàlisi s’aconseguiria un pla de treball inclusiu i eficient al mateix temps.
Des de la COCEMFE asseguren que les persones amb discapacitat, que representen un 15% de la població mundial, “comprenen i valoren la contribució que desenvolupen en aquesta classe de treballs”. A més, tal com recullen múltiples estudis, presenten una major sensibilitat amb la natura, i les seves aptituds s’ajusten perfectament al perfil professional que requereix l’economia verda i circular.
3. Accés a productes sostenibles
En els últims anys, moltes persones s’han queixat de l’elevat preu dels productes i serveis sostenibles. En aquest sentit, el col·lectiu de persones amb discapacitat també ha criticat la dificultat per accedir a articles d’origen ecològic amb un impacte ambiental baix pel fet que solen ser molt cars.
Per exemple, s’han d’impulsar més alternatives sostenibles per productes com bastons, cadires de rodes, caminadors o crosses que atorguen autonomia a les persones amb mobilitat reduïda.
En línia amb l’objectiu 11 de “Ciutats i Comunitats sostenibles“, hem de fer les ciutats i comunitats més accessibles i sostenibles per a tots els individus que viuen en ella; Aconseguir que les persones amb discapacitat puguin desplaçar-se amb total tranquil·litat i en solitari per l’entorn en el qual visquin.
Solament d’aquesta manera i participaran de les activitats que s’organitzen, sentint-se un més de la comunitat.
4. Impacte en la Salut
Una de les raons per les quals el col·lectiu de persones amb discapacitat ha de ser tingut en compte en la creació de qualsevol política o pla de sostenibilitat és perquè serà un dels més afectats per les conseqüències del canvi climàtic.
L’emergència climàtica està lligada a la salut de les persones. Per això les persones amb discapacitat que pateixen malalties cròniques estan més exposades a l’efecte del canvi climàtic en la salut. I no només en la salut general, sinó també en la salut mental.
A més, una de les conseqüències immediates del canvi climàtic serà l’escassetat d’aigua. En aquest sentit, per les persones amb problemes de mobilitat que resideixen en comunitats i països en vies de desenvolupament, aconseguir aigua potable pot suposar un repte impossible.
Actualment, la inclusió dels col·lectius de persones amb discapacitat es veu reflectida en la majoria dels ODS, especialment en l’ODS 4, educació inclusiva i de qualitat, en l’ODS 8, creixement econòmic, plena ocupació i treball decent, en l’ODS 10, sobre la reducció de les desigualtats, i en l’ODS 11, sobre ciutats i comunitats inclusives i sostenibles.
Per aquest motiu, en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, des de la Plataforma ZEO defensem que una societat ZEO ha de ser zero emissions, sostenible, justa i inclusiva.
Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.
Loading...
