El canvi climàtic és un fet. Ja no podem dir que només són pensaments sense fonaments científics. L’any 1992 ja es parlava d’aquesta problemàtica i un total de 1.500 científics van alertar la població, 25 anys després (desembre de 2017) van ser 15.372 experts de 184 països diferents que van continuar avisant sobre el problema. «Respecte l’any 92 només només s’ha solucionat una qüestió: estabilitzar la capa d’ozó», afirmen a la revista científica BioScience. ¿Què més ens fa falta? Poc a poc algunes ciutats espanyoles es van preparant per aconseguir ser ciutats sostenibles com, per exemple, Amsterdam; encara que queda un camí bastant llarg.

Són moltes les empreses que voldrien  treballar plenament amb energies renovables i eliminar la contaminació emesa pel cabró i el petroli, però a vegades el Govern hi posa traves.

El cas Iberdrola

El President d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, va expressar el seu descontentament al Fòrum Econòmic Internacional celebrat a Davos. Davant de milers de representants mundials va acusar el Govern de Mariano Rajoy de no deixar-li tancar les centrals de carbó. També afirma que està totalment convençut que s’hauria de treballar molt més per encaminar la nostra societat cap a una descarbonització.

«Necessitem una descarbonització mundial per poder complir els objectius de l’Acord de París», expressa Sánchez Galán

Per la seva part, segons Álvaro Nadal, ministre de d’Energia; el carbó és molt més barat i, per tant, interessa continuar emprant-lo. Encara que Sánchez Galán veu aquest canvi com una oportunitat i no com una despesa, de fet explica el cas concret de la seva empresa. Iberdrola va invertir 100.000 milions de dòlars en energies renovables i tecnologia hidroelèctrica, ara ja ha vist com s’ha vist multiplicada per cinc la seva base d’actius i triplicats els seus resultats i dividends.

«És imprescindible desenvolupar més generació renovable, major capacitat d’emmagatzematge, més xarxes intel·ligents i més vehicles elèctrics», diu el President d’Iberdrola

Així mateix, Sánchez Galán també va recalcar que fa falta que els ens governamentals es mullin de veritat, que implementin lleis que castiguin als que més contaminen. «Qui contamina, paga», sentencia.

Com ell mateix ha afirmat, encara que en un primer moment la seva companyia va fer una gran inversió, ara ho ha recuperat i, fins i tot, s’han vist multiplicats els seus guanys.

Per això, veiem evident que el canvi cap a les renovables i la eficiència energètica suposarà un benefici econòmic per les grans companyies, encara que aquesta acció també serà profitosa per la resta de la societat i pel planeta.