Què s’espera de la COP27 d’Egipte?

Entre el 6 i el 18 de novembre se celebrarà a la ciutat de Sharm el Sheikh (Egipte), la 27 edició de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, més coneguda com a COP27. Sota el lema “Junts per a la implementació”, aquesta trobada internacional espera la participació de la majoria dels països signants de l’Acord de París 2015.

Aquest acord internacional, que té com a objectiu principal limitar l’escalfament global de la Terra per sota d’1,5 °C -respecte als nivells preindustrials-, va ser signat a partir del 22 d’abril del 2016 per 195 països i ha estat ratificat pels mateixos en diverses ocasions.

L’Acord de París 2015 és el tractat internacional sobre canvi climàtic jurídicament vinculant més important que s’ha formulat fins avui.

Per aquest motiu, en aquesta nova edició de la Conferència de les Nacions Unides s’espera que la majoria de països ratifiquin la seva participació en aquesta causa i renovin i estenguin els acords aconseguits en l’històric document.

Segons informa la pàgina web de l’esdeveniment de les Nacions Unides, l’objectiu i el que s’espera d’aquesta Conferència és clar: “La COP27 cerca accelerar l’acció climàtica global mitjançant la reducció de les emissions, l’increment dels esforços d’adaptació a gran escala i la definició dels fluxos de finançament adequats”.

No obstant això, des de la Plataforma ZEO, encara que ens mantenim positius quant a la possibilitat de pactar i assolir nous objectius ZEO globals, sabem que “del dit al fet, hi ha un bon tret”.

Aquesta COP27 s’espera que el fons verd anual dels països rics arribi finalment als 100 mil milions de dòlars

De fet, durant aquesta COP27 s’espera que, dotze anys després que es proposés per primera vegada, el fons verd de recuperació de les Nacions Unides finalment arribi a la quantitat promesa. Es tracta d’un fons de 100 mil milions de dòlars, que té com a propòsit ajudar els països més vulnerables i afectats per les conseqüències del canvi climàtic a complir amb els objectius ZEO definits en l’Acord de París.

Els països més rics del planeta, responsables de fins al 75% de les emissions de GEH que han provocat la crisi climàtica, van prometre reunir 100.000 milions de dòlars cada any per ajudar els països en vies de desenvolupament a fer front a la situació d’emergència climàtica i afavorir una transició ecològica justa.

No obstant això, any rere any, el compromís dels països rics d’ajudar les zones més pobres del planeta per fer front a la crisi climàtica no s’ha complert.

Així com tampoc s’han complert la majoria de mesures i accions recollides en els Plans Nacionals d’Energia i Clima i els propòsits de descarbonització nacionals definits pels diferents països.

Protestes civils a Berlín i Baviera per la inacció climàtica

Precisament per aquest motiu, diumenge passat 16 d’octubre del 2022 van tenir lloc noves accions de protesta civils i no violentes a les ciutats de Berlín i Baviera. Una acció de desobediència civil convocada pel grup Rebel·lió Científica (Scientist Rebellion), per reivindicar que, amb els progressos mínims aconseguits fins avui i la poca ambició dels PNIEC presentats pels països, no serà possible mantenir per sota d’1,5 °C l’escalfament global de la Terra.

Tal com prediu l’IPCC i recull l’Acord de París, a partir d’1,5 °C d’escalfament global -respecte als nivells preindustrials-, tindrien lloc onades de calor extremes, un increment del nivell dels oceans i es destruiria entre el 70 i el 90% dels esculls de coral del Planeta.

Per aquest motiu, aquesta COP27 s’espera que els països prenguin una actitud de màxima urgència que ens permeti evitar que la Terra s’escalfi entre 2,4 i 2,6 graus per a finals d’aquest segle. En aquest sentit, únicament aconseguirem sortejar aquest escenari pessimista redefinint el full de ruta per aturar la situació d’emergència climàtica global i implicant de manera directa el teixit empresarial i institucional de tots els països.

Amb el mal sabor de boca de la COP26

Desde Fridays For Future también se sumaron a las críticas para finalmente comunicar: “La COP26 ha sido una conferencia de exclusión,­­­ de exclusión para las personas que están siendo más afectadas por la crisis climática, mientras a los representantes de los combustibles se les da cancha ancha”.

Aquest any 2022, s’esperen molts més avenços que la passada COP26 de Glasgow, que va ser catalogada per la comunitat climàtica com una conferència marcada per la poca ambició i l’exclusió.

I és que la jove activista Greta Thunberg va assegurar després del final de la COP26, que va haver de ser posposada per falta d’acords, que aquesta COP havia estat la més excloent de la història. “Ha estat el festival del greenwashing del nord. Una celebració de dues setmanes de negociacions i de l’habitual ‘blah blah blah'” va aclarir aquesta figura de rellevància internacional.

La COP26 va confirmar un problema de base: “amb els esforços actuals aconseguirem un increment de l’escalfament global de la Terra de 2,4 °C” va explicar l’activista climàtica keniana Elizabeth Wathuti en la seva Twitter.

Des de Fridays For Future també es van sumar a les crítiques per finalment comunicar: “La COP26 ha estat una conferència d’exclusió, d’exclusió per les persones que estan sent més afectades per la crisi climàtica, mentre als representants dels combustibles se’ls dona via lliure ampla”.

Per aquest motiu, per aquesta COP27 es manté l’esperança que les grans potències econòmiques finalment decideixin limitar els seus propis interessos a favor de la lluita climàtica i siguin capaces d’iniciar una batalla per reduir el poder i l’activitat dels lobbies que tants diners proporcionen a les seves arques públiques.

Perquè el temps constreny. Els governs han d’actuar immediatament per ser ZEO i passar de les promeses i anuncis buits a resultats i accions concretes sobre el terreny. En cas contrari, ens mantindrem en un estat de “molt soroll per res” perpetu que no ens permetrà frenar la crisi climàtica.

Necessitem més inversió climàtica per salvar milions de vides

A tan sols uns dies de la COP27, el secretari general de l’ONU, va anunciar a la premsa internacional que “necessitem un augment mundial en la inversió en adaptació per salvar milions de vides de la carnisseria climàtica”.

Durant les passades edicions de la COP, el focus de les Conferències era la urgència: hem d’actuar per reduir les conseqüències del canvi climàtic en la biodiversitat i els ecosistemes”. No obstant això, en aquesta COP27, el discurs adquireix una nova dimensió, la pal·liativa. Perquè els efectes del canvi climàtic ja són visibles i palpables per milers de persones: més problemes de salut, migracions climàtiques forçoses, pèrdua , etc.

Els danys ecològics provocats per la crisi climàtica són una realitat indiscutible en algunes regions del planeta, com, per exemple, Àfrica, víctima de la sequera permanent, o Àsia, que dia a dia viu inundacions i episodis climàtics extrems.

En el nord del Planeta s’han registrat episodis de calor que han destruït per complet la rica biosfera del lloc i han posat en escac l’economia i la subsistència de les seves comunitats.

Objectiu COP27: Multiplicar per 10 les ajudes als països vulnerables

Per aquest motiu, segons la mateixa ONU, a més d’aconseguir la quantitat pactada per al Fons Europeu, l’objectiu central de la reunió a Sharm el Sheikh ha de ser aconseguir el compromís de les nacions desenvolupades per multiplicar per deu les ajudes concedides als països més vulnerables enfront del canvi climàtic.

I és que segons Guterres: “Els països que estan en primera línia de la crisi climàtica estan al final de la cua per rebre suports”.

Quines són les principals àrees d’acció que es debatran en la COP27?

La COP27 és una de les trobades internacionals més esperades de l’any per la comunitat climàtica. I, encara que en els últims anys no s’han assolit els propòsits o avenços esperats, tot apunta que aquest 2022 serà l’any de la implementació, tal com recull el seu lema.

En aquest sentit, la companyia Iberdrola ha compartit en el seu blog un breu resum sobre les principals àrees d’acció i temàtiques que s’abordaran en la COP27.

Finançament: aquesta COP 27 es coneix també com la COP africana perquè un dels temes a tractar -habitual en els últims cims- és la necessitat de més recursos financers i de millores en la distribució dels fons.

Mitigació: encara que ara com ara, és poc probable aconseguir objectiu de no superar l’augment de la temperatura global d’1,5°, s’espera que els països participants en la COP 27 es comprometin a revisar les seves contribucions nacionals i augmentin la seva ambició climàtica per a afavorir una major reducció de les emissions.

Adaptació: en aquesta COP27 es pretén avançar en el propòsit global d’adaptació, així com aconseguir una major presència en l’agenda climàtica global i un major finançament per als països que més sofreixen els efectes del canvi climàtic, entre ells, els països del continent africà.

Pèrdues i danys: els països més vulnerables a l’efecte del canvi climàtic són, en major part, països en vies de desenvolupament que han contribuït en molta menor mesura a l’emergència climàtica actual. Per aquest motiu, en aquesta COP27 es posarà sobre la taula la creació d’un mecanisme de pèrdues i danys que canalitzi finançament específic per a ells.

Cooperació: és l’eina fonamental per a aconseguir acords que permetin complir amb els objectius climàtics.