Un dels grans dubtes que podem tenir a l’hora de comprar un vehicle elèctric és quina infraestructura de recàrrega caldrà instal·lar al lloc on aparquem el vehicle. Cal un endoll especial? He de contractar més potència elèctrica? Quin cost pot tenir tot això?
En aquest article busquem resoldre aquests dubtes, per tal que tinguem clar com funciona un dels aspectes més nous que ens introdueix el ús del vehicle elèctric: la recàrrega de les bateries.
Com es carrega un cotxe elèctric?
El vehicle elèctric substitueix el dipòsit de gasolina per un sistema d’acumulació elèctrica de bateries. Les més usuals, dins de les diferents tecnologies, són les d’ió-liti. Aquestes bateries donen una autonomia que pot arribar ja als 400 km. Ara bé, i com es carreguen aquestes bateries? Doncs podem dir que els sistemes de recàrrega és classifiquen en tres grans grups:
1.Estació de recàrrega ràpida:
permet recarregar el 80% de la bateria en uns 20 minuts. Ofereix la recàrrega en corrent continu a 50 kW, i en alterna 43 kW. Aquests punts es situen preferentment a prop de les vies ràpides, ja que és on hi poden haver parades de descans en un viatge llarg, que són d’un mínim de 25 minuts. Aquest punt de recàrrega tindrà un ús per part dels vehicles elèctrics com ara es fa de les gasolineres. Seran punts als que aniràs a omplir la bateria quan estiguis fent un viatge de llarga distància.
2.Estació de recàrrega semiràpida:
Permet recarregar el vehicle en unes 3 hores de forma completa i usen una potència de corrent de7,5 kW fins als 20 kW. Aquests punts estan pensants per centres comercials, places d’aparcaments públics i centres de negocis o oficines.
3.Punt de recàrrega normal:
Es tracta de l’opció més senzilla però alhora la més lenta (6-8 hores) i consisteix en un endoll de 220 V amb un corrent d’entre 10 i 16 A, amb una configuració recollida a la normativa bàsica, o sigui el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.
Els dos primers punts són els que actualment s’estan promovent arreu del territori, que siguin d’accés públic i que permetin que els usuaris dels vehicles elèctrics puguin fer recàrregues en els seus desplaçaments de major distància.
Cal tenir en compte però que els punts de recàrrega ràpida i semiràpida tenen un cost elevat d’instal·lació i també un cost molt elevat de manteniment. Són instal·lacions que caldrà revisar periòdicament, quasi com un ascensor. Un punt de recàrrega normal en canvi no té un cost elevat i a més a més no requereix de cap tipus de manteniment reglamentari obligatori.
A nivell conceptual, els punts de recàrrega ràpida estaran en punts com ara àrees de servei de les autopistes, on ara hi ha gasolineres. Els punts de recàrrega semi-ràpida els podrem trobar en pobles o restaurants més allunyats, en els que carregarem el vehicle mentre fem una parada ja més llarga. Aquests dos tipus de punts de recàrrega tenen un desenvolupament més planificat per part de les Administracions públiques. Els punts de recàrrega normal en canvi aniran arribant amb els mateixos vehicles elèctrics.
A l’aparcament habitual del vehicle posarem un punt de recàrrega vinculat
Tots els cotxes elèctrics han de tenir doncs el que s’anomena un punt de recàrrega vinculat. És a dir, en el lloc on resta aparcat la major part del temps cal que tingui un punt de corrent on endollar-se. Aquest punt de recàrrega serà del tipus punt de recàrrega normal i per a recarregar de forma completa la bateria d’un vehicle (que acostuma a ser d’uns 20 kWh de capacitat) caldrà que el vehicle estigui endollat entre 6 i 8 hores.
Haurem d’escollir quin tipus de punt de recàrrega volem entre les dues opcions que hi ha ara al mercat:
1.Punt més segur, robust i dedicat específicament al vehicle elèctric (tipus Wallbox, per exemple). Tindrà una potència de 7,4 kW i ens dóna més funcionalitats de cara a la gestió de la recàrrega del vehicle elèctric.
2.Punt de recàrrega més senzill i econòmic (tipus interruptor domèstic shuco amb un circuit específic). Tindrà una potència de 2,3 – 3,7 kW (en funció de si és de 10 o de 16 ampers).
En ambdós casos caldrà que contactem amb una empresa instal·ladora degudament acreditada per tal que ens faci la instal·lació en condicions correctes de seguretat.
Com ho faig si el meu vehicle s’aparca en un garatge de la comunitat de veïns?
Si bé en els casos d’habitatges unifamiliars aquest tipus d’instal·lació no ens comporta més consideracions, quan tenim el vehicle aparcat en un pàrquing comunitari caldrà que fem gestions en aquest sentit.
Hem de tenir en compte que es va aprovar una reforma el 6 de maig de 2015 del Llibre V del Codi Civil de Catalunya, relativa al Règim de Propietat Horitzontal, en la qual es modificaren diferents articles, facilitant l’autorització per a dur a terme aquestes noves instal·lacions i permetent que s’instal·lin de forma àgil. Per tant, els passos que cal seguir en aquest sentit són:
- Enviar una comunicació formal a la “Comunitat de propietaris del pàrquing” indicant quina instal·lació elèctrica es durà a terme i quan està prevista iniciar-la. Podeu trobar un model de carta a la web de l’Institut Català d’Energia (ICAEN)
2. En cas de no haver-hi proposta per part de la “Comunitat de propietaris del pàrquing”, la instal·lació es pot iniciar passats 30 dies des de la comunicació formal de l’usuari a la Comunitat de propietaris.
Tot i aquest procediment legal previst, sempre que sigui possible és millor aprofitar que un veí té la voluntat de fer aquesta instal·lació per tal de preveure ja entre tots quin tipus de sistema es considera òptim d’instal·lar i fer ja una preinstal·lació per la resta de les places d’aparcament de vehicles.
Existeixen diferents opcions de instal·lacions i sistemes de repartiment de costos. Podeu trobar informació més detallada a la següent infografia de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). Caldrà valorar els pros i contres de les diferents alternatives i buscar aquella que sigui més idònia en cada cas, sobretot a nivell de costos fixes de la factura elèctrica (terme de potència), que és el que més pot encarir el cost en ús de la instal·lació.
Opció 1:
Nou subministrament col·lectiu per a vehicles elèctrics
Opció 3:
Nou subministrament individual
Opció 2:
Subministrament existent a l’habitatge o local
Opció 4:
Subministrament col·lectiu existent dels serveis de l’aparcament amb circuit addicional
Caldrà incrementar la potència contractada?
En cada punt vinculat que instal·lem haurem de veure si la potència contractada és suficient o bé cal ampliar-la. Com que actualment el terme de potència o terme fix de les factures elèctriques és tan elevat, és molt important que estigui ajustat, així assegurarem pagar el mínim.
Per veure si la potència contractada és suficient hem de tenir en compte dos factors: la potència unitària i la simultaneïtat dels consums. La potència unitària del vehicle elèctric serà de 2,2 o 3,75 kW si fem un shuco o bé de 7,4 kW si fem un Wallbox. I pel tema de simultaneïtat de càrregues, hem de pensar que en un habitatge unifamiliar els consums elèctrics són principalment de dia i en canvi la recàrrega del vehicle la podem fer de nit. Per tant, en principi la potència contractada serà suficient. En un aparcament comunitari, quan vagin arribant els vehicles elèctrics, no hem de incrementar la potència contractada cada cop que arribi un nou cotxe en 2,2 o 3,75 kW. En aquest cas podrem posar un equip gestor de recàrrega comunitari que vagi controlant l’estat de cada bateria dels vehicles i vagi distribuint la recàrrega. Hem de pensar que serà molt difícil que si hi ha 15 vehicles aparcats just una nit estiguin els 15 amb un 5% de bateria i necessitin recàrrega al 100%.
Sigui com sigui, tingueu en compte que un cop a l’any podem modificar la potència contractada amb la companyia, així que en base al tipus de consum que anem tenint podem anar revisant anualment si podem disminuir o bé ens cal incrementar la potència contractada.
Quin cost tenen els punts de recàrrega per vehicle elèctric?
Existeixen tres tipus de punts de recàrrega possibles. Els costos econòmics són els que es detallen a la següent imatge i que estan extrets de la Memòria Econòmica del PIRVEC de l’ICAEN.
Cal tenir en compte no només el cost de l’aparell i de la instal·lació, sinó també aquell cost anual de manteniment que haurem de fer, sobretot pels punts de recàrrega ràpida i semi-ràpida.
Cost econòmic estimat per estació de recàrrega ràpida, EdRR (Potència >45kW)
- Equip: 36.000€
- Instal·lació i posada en funcionament: 14.000€
- Terme potència i energia: 8.000€/ EdRR i any (amb 3-4 recàrregues al dia)
- Manteniment: 3.500€/EdRR i any
Cost econòmic estimat per estació de recàrrega semiràpida, EdRS (potència entre 7 i 22 kW)
- Equip: 9.500€
- Instal·lació i posada en funcionament:14.000€
- Terme potència i energia: 8.000€/ EdRR i any
- Manteniment: 1.500€/ EdRS i any
Cost econòmic estimat per estació de recàrrega vinculada, EdRV (potència 3,2 kW)
- Equip: 250€
- Instal·lació i posada en funcionament: 750€
- Terme d’energia 350€ / EdRV i any (3,2 kW amb 1 càrrega de 6 hores al dia).
FONTS ARTICLE:
[1] web Institut Català de l’Energia (ICAEN). Secció de mobilitat i vehicle elèctric. Consulta juny 2017.
http://icaen.gencat.cat/ca/energia/usos_energia/mobilitat/vehicle/
[2[ VOLKSWAGEN – https://www.volkswagen.es/es/modelos.html
Llicenciada en Enginyeria Industrial en l’especialitat de medi ambient per la UPC. Més de 15 anys d’experiència com a consultora, projectista i formadora en eficiència energètica, energies renovables, medi ambient i canvi climàtic.
Loading...
