5 anys de l'Acord que va marcar un abans i un després de la lluita climàtica

L’Acord de París 2015 és considerat per la majoria de defensors de l’acció i la justícia climàtica com “un punt decisiu històric” per al món ecologista. Es tracta de la aliança més gran a escala internacional, que s’ha fet en la història de la humanitat per revertir el canvi climàtic.

Demà, 12 de desembre del 2020, és l’aniversari de la signatura d’aquest document que va marcar un abans i un després en el compromís dels països amb la reducció de les emissions GEH que provoquen l’escalfament global.

Aquest Acord va ser el resultat de dies de negociacions entre els 195 països membres de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) durant la COP21, que va començar tretze dies abans a París. Al principi, l’acord va ser signat per 97 parts, inclosa la Unió Europea, que va ratificar l’acord el 5 d’octubre de 2016.

Els països que van signar l’Acord de París sumaven el 55% de les emissions GEH globals

En aquell moment, es va complir la condició per l’entrada en vigor de l’acord, ja que ja havia estat ratificat per més de 55 parts, les emissions de les quals sumaven més del 55% d’emissions GEH globals.

Al llarg dels darrers anys, s’ha parlat molt d’aquest important acord. Quan els països estableixen els seus objectius de reducció d’emissions, polítiques verdes o inversions públiques, tenen en compte els objectius i metes que es recullen en aquest document.

Ara bé, per què és tan important aquest acord per la supervivència del nostre planeta?

Quins són els punts clau de l’Acord de París 2015?

Bàsicament, l’Acord de París 2015 té l’objectiu de mantenir per sota dels 2 °C l’increment de la temperatura global de la Terra -respecte als nivells pre-industrials-. Segons la comunitat científica, aquesta xifra estableix el límit amb el que aconseguiríem la supervivència del planeta.

Més enllà d’aquesta xifra, es dibuixa un escenari de no retorn per la Terra, que posaria fi a l’habitabilitat del planeta i, per tant, en greu risc d’extinció i de supervivència a milers de persones, espècies i ecosistemes. És per aquest motiu que l’Acord de París és tan important per l’acció climàtica; estableix la urgent implementació d’una societat ZEO i advoca per la reducció de l’escalfament global de la Terra.

A més, reclama als països que duguin a terme polítiques verdes tan ambicioses com sigui possible per tractar de limitar l’augment a 1,5 °C, reconeixent que això reduiria significativament les conseqüències del canvi climàtic. Una sèrie de fenòmens climàtics extrems que ja estan afectant la societat i la salut del planeta avui dia.

Las evidències de l’escalfament global aquest 2020

Com podem aconseguir aquests objectius?

L’Acord estableix que l’única manera d’aconseguir complir amb els objectius és a través de la transició a una economia i societat ZEO. Per tant, la humanitat ha de reduir les emissions GEH el més aviat possible.

Si bé la majoria de països ja es van comprometre a aconseguir la neutralitat climàtica per al pròxim 2050 durant l’última COP25, l’Acord de París també reflectia la necessitat d’establir mesures de menor impacte, però igual de necessàries. Les accions de mitigació, adaptació i resiliència al canvi climàtic també són fonamentals per tal de reduir l’impacte de les conseqüències de l’escalfament que ja pateix el planeta.

D’igual manera, també és necessària la generació de fluxos financers que permetin reduir la petjada de carboni dels països i promoguin la inversió verda. En aquest sentit, iniciatives com el Pacte Verd Europeu o el Green New Deal estatunidenc poden ser de gran ajuda per a fer més ZEO l’economia mundial.

Quin és l’antecedent d’aquest històric acord?

No es pot parlar de l’Acord de París 2015 sense parlar abans del Protocol de Kyoto. Aquest document és l’antecessor de l’actual acord i el primer acord internacional que va posar el focus a abordar la qüestió climàtica.

Avui molts dirien que els objectius recollits a l’Acord de Kioto van ser poc ambiciosos, però quan va ser signat l’11 de desembre de 1997, aquest acord va suposar un autèntic punt d’inflexió per al teixit industrial. El protocol de Kyoto va entrar en vigor el 2005 i quatre anys després, ja l’havien ratificat 187 països.

Els països que es van acollir al protocol de Kyoto, es van comprometre a reduir almenys un 5% les emissions GEH que provoquen l’escalfament global. Durant el període de 2008 al 2012, que més tard va ser ampliat fins a aquest 2020, els estats havien d’establir lleis i polítiques per complir els seus compromisos.

Havien d’instar les empreses a tenir en compte la seva petjada ecològica a l’hora de prendre decisions sobre les seves inversions a través d’ajudes i subvencions. A més, el Protocol de Kyoto ha propiciat la creació del mercat de carboni en la majoria d’economies mundials: emetre CO₂té un preu cada vegada més gran.

Gràcies a la compra/venda de drets d’emissió, s’estan aconseguint grans canvis tecnològics sostenibles en el teixit empresarial.

Com funciona a la pràctica l’Acord de París 2015?

Perquè aquest Acord no sigui un simple paper desproveït de valor, l’Acord de París estableix un barem anomenat Contribucions Previstes Determinades en l’àmbit Nacional, per establir els objectius de cada país signant.

En aquest sentit, l’article 3 de l’Acord requereix que aquestes contribucions, és a dir, els percentatges de reducció d’emissions de cadascun dels països, siguin ambicioses i mostrin un progrés a llarg termini. Cada cinc anys són registrades per la CMNUCC, debatudes i posades en comú entre tots els països que pertanyen a l’acord.

D’aquesta manera, es determinen quins estats van per bon camí i quins han d’endurir els seus objectius i les seves mesures de reducció d’emissions. Les contribucions inicials, que es van configurar en segellar l’Acord de París, van establir un full de ruta de quina havia de ser la “contribució” de cadascun dels països.

Mentre que la Xina havia de reduir les seves emissions un 29,4%, la Unió Europa havia de fer-ho un 14,3%, els Estats Units un 9,8% i l’Índia, Rússia i el Japó, un 6,8, 4,9 i 3,5% respectivament.

Un Acord que ens obliga a ser ZEO

Sens dubte, l’Acord de París 2015 ha estat el primer acord internacional en donar-li la importància i la celeritat necessària a la lluita contra el canvi climàtic. Va augmentant el nombre d’empreses, persones i col·lectius que coneixen la importància d’aquest acord i treballen per ser més ZEO en el seu dia a dia.

Seguint objectius de reducció d’emissions reals i ambiciosos, podem aconseguir una economia baixa en carboni i d’aquesta forma, tractar de no superar els 1,5 °C d’increment de la temperatura planetària respecte als nivells preindustrials.

Alba Huerga

Graduada en Periodisme per la UAB amb menció en Societat i Cultura. Anteriorment publicant per a La Vanguardia en àmbits de RSC, Empreses, Alimentació i Salut. Màster de Comunicació & Màrqueting Digital a INESDI i Responsable de Comunicació de PlataformaZEO.